divendres, 9 de febrer del 2018

Històries des de la zona kurda de Síria.

Una de les voluntàries amb qui vàrem coincidir al Camp de Tessalònica fa un parell d’anys ens explica això sobre el Nour, un jove kurd que estava al camp aleshores. 

Continuaran impassibles els governs d’Europa? Ens ho continuem mirant de lluny?

“Nour està ara a Annecy, França esperant la seva decisió d'asil. Afrin és la seva ciutat natal i la seva àvia, tiet, tieta i tots els seus cosins petits hi són. Van haver de sortir corrent de Bulbul (el seu poble) dues vegades. La segona vegada, gairebé no van tenir cap avís i el seu oncle va haver de portar la seva mare a l'esquena mentre tota la família corria. El seu poble està ocupat per Turquia i les milícies de la FSA. (Free Syrian Army) La seva família es troba ara a la ciutat d' Afrin però aquesta nit és una nit terrible per a Nour: Turquia ha començat a bombardejar la ciutat durant el dia i continua encara durant la nit. Centenars de milers de persones són a la ciutat, incloent-hi 25.000 desplaçats, com totes les persones del seu poble. Totes les persones que poden estan amagades als soterranis, tothom té por, sense saber si van a morir a mesura que el so dels avions turcs i la caiguda de les bombes continua. 

Nour està molt cansat, tant mental com emocionalment. Ell ha estat al telèfon tractant d'escoltar i confortar a la gent, però se sent com si hagués mort per dintre, perquè el món no fa res per aturar la guerra a Síria. La seva família ja havia passat per aquesta situació a Alep, però ara està tornant a succeir a Afrin, i la gent no té sortida. El govern d’ Assad i les milícies de la FSA no els permetran fugir d'Afrin cap Alep. Hi ha punts de control que bloquegen la carretera. Nour espera que demà aquests punts de control estiguin oberts o abandonats per permetre que la gent pugui sortir d'Afrin.

Nour té una forma de traslladar fons a Afrin i allí hi ha joves voluntaris què ell ha organitzat per ajudar a la gent. Ja s’ha fet una primera donació què va ser per a subministraments mèdics per a l'hospital d'Afrin, on la família de Nour coneix a un dels metges. Les pròximes donacions Nour les vol utilitzar tant per a l'hospital com per als aliments que tantes persones necessiten. Els que van córrer amb res no tindran diners o els esgotaran aviat. Els aliments i els subministraments a l'interior d'Afrin són cada vegada més escassos i costosos, ja que han estat assetjats i és més difícil i perillós transportar productes alimentaris bàsics procedents dels pobles o entrar-los des d'Alep què està controlada per Assad.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada