La cooperant montcadenca Eulàlia
Cervera va estar el passat mes
d’agost durant tres setmanes al
camp de Kalachori (nord de Grècia),
on hi ha més de 500 refugiats.
En quina situació es troben?
Viuen en tendes dins d’un polígon,
la majoria sota cobert a l’interior
d’una nau, tot i que també n’hi ha
a cel ras per manca d’espai. Tenen
cinc dutxes per a tothom i una desena
de lavabos i aigüeres. El govern
grec els dóna un àpat al dia que no
inclou ni aliments frescos ni fruita.
És un camp militaritzat?
Hi ha policies a l’entrada per controlar-ne l’accés, però totes les activitats
que es fan, com ara classes
de formació, repartiment de roba o
altres tasques van a càrrec d’ongs
i voluntaris, majoritàriament alemanys,
italians, espanyols i grecs.
Les aportacions que es fan des
d’aquí realment arriben?
Ho puc certificar plenament. Vaig
dur 2.400 euros (1.600 de Montcada
Solidària i la resta, de donacions
de particulars) que es van fer servir
per a la compra de biberons, l’adequació
d’una cuina i la construcció
d’un espai com a recinte escolar.
Les ajudes arriben a través d’entitats
i voluntaris i se’n fa un bon ús.
Quines són les necessitats més
imperioses en aquest moment?
Hi ha molta escassetat en general
però, ara que arriba l’hivern, és important
dotar els refugiats de calçat
i roba d’abric perquè al nord de
Grècia les condicions meteorològiques
són molt dures.
I és millor enviar el material d’aquí
o comprar-lo allà?
Si l’enviem, hem de pagar el transport,
que és caríssim. És molt més
efectiu col·laborar amb aportacions
econòmiques i comprar el que sigui
necessari al propi país.
Què demanen els refugiats?
Sobretot que no els oblidem i que
fem visible la seva situació. Hi ha
gent que porta més d’un any esperant
que se li concedeixi l’asil,
tot i tenir família a Europa. Els més desesperançats són els adolescents
i joves. Molts han arribat sols a Grècia
fugint de la guerra i es troben
atrapats i sense opció de futur.
La Veu Nº 490
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada